El maig de 1747, Frederic el Gran, rei de Prússia, va rebre una visita il·lustre: Johann Sebastian Bach es va presentar a la seva cort, a Potsdam, on hi treballava el seu fill Carl Philipp Emanuel. Durant la seva trobada, el rei va proposar un tema musical al seu visitant perquè improvisés en presència seva. De retorn a Leipzig i només dos mesos després, en senyal d’agraïment, Bach va publicar i enviar al monarca Regis Iussu Cantio Et Reliqua Canonica Arte Resoluta (tema donat pel rei, amb addicions, resolt en estil canònic). Prenent les inicials del títol en resulta la paraula ricercar, un nom que a l’època es donava a peces instrumentals en les quals un o diversos temes es presenten i s’imiten, com per exemple, la que inicia precisament l’obra original. Molt ràpidament, el títol original va donar pas al nom amb el qual la coneixem avui dia: L’Ofrena Musical.

La gènesi i posterior gestació d’aquesta obra il·lustren anecdòticament un fenomen de gran abast com és la importància dels monarques que, ens agradi o no, imprimeixen el seu nom a la Història. Els seus actes han inspirat gran nombre de compositors, pintors, escultors, escriptors, poetes, dramaturgs, coreògrafs i artistes en general. La seva influència és enorme. I el seu poder mentre regnen, també. Tant és així, que se’ls considerava la figura de connexió humana amb allò diví: “Déu a la Terra”.

Però una cosa és com nosaltres percebem històricament la figura del rei, i l’altra és intentar imaginar, més enllà del judici fàcil de l’aparença de les coses, com es podien sentir; intentar posar-nos a la seva pell, per exemple, en l’instant previ a la presa de grans decisions, el resultat de les quals en podia dependre tot un poble o, fins i tot, la seva pròpia vida. I la resposta la trobem en nosaltres mateixos, com a humans. Siguem qui siguem, enmig del silenci, encarem les cruïlles de la vida des del mateix lloc: la solitud.

La música de Bach —i la resta d’obres i textos que us oferim— ens la pot evocar i al mateix temps ens permet transitar-la. Una sel·lecció de cànons de l’Ofrena Musical exerciran de far, d’estrella d’Orient, al llarg del camí que tracen György Ligeti, Sofia Gubaidulina, György Kurtág, Anton Webern, Robert Gerhard,Krzysztof Penderecki, Igor Stravinsky i John Cage, juntament amb Samuel Beckett, Alexandre Blok, Kawai Kanjiro i Rainer Maria Rilke.